L'educació en temps de crisi

En la majoria dels països, la inversió en educació s'ha mantingut pràcticament sense canvis durant l'última dècada, fins a 2008, just abans de la crisi econòmica. En resposta a la crisi, alguns governs han adoptat mesures específiques per garantir que els acords de finançament existents no es modifiquessin amb la finalitat d'assegurar el funcionament del sistema i de salvaguardar les reformes implementades durant l'última dècada. L'educació infantil no obligatòria s'ofereix cada vegada més de forma gratuïta, la qual cosa evidentment facilita l'accés de tots els nens a ella, especialment d'aquells que procedeixen de famílies amb ingressos baixos. D'altra banda, els països també solen ajustar les taxes que es paguen per l'educació infantil no obligatòria als ingressos i altres característiques familiars. Totes aquestes mesures poden explicar l'augment de matrícula en aquest nivell. Mentre que la despesa pública total en educació es va mantenir estable en la UE-27 entre 2001 i 2008, es pot assenyalar com a tendència positiva que la inversió total anual per alumne va augmentar. Durant l'última dècada, el nombre de països que introduïa taxes de diferent tipus per als estudiants d'educació terciària ha anat en augment. Al mateix temps, l'oferta de recolzament econòmic per un determinat tipus d’estudiant esmitigó els efectes dels règims generals de despeses administratives i/o de matrícula. Les *becasy préstecs per a l'alumnat de nivell terciari són un element fonamental de la despesa pública en educació i representen més del 16,7% del mateix. 

FONT:  Eurydice

Des del meu punt de vista, en temps de crisi cal ser austers i sempre eficaços i eficients. Caldrà retallar en partides de despeses accessòries,  però no tot, ni sempre, ha de plantejar-se des de l'econòmic. No pot retallar-se en qüestions fonamentals i vitals per al futur d'un país, sinó tot el contrari. No es pot retallar en educació, sanitat o en prestacions socials, pilars del benestar. Cal invertir en educació, en un sistema educatiu públic, que afavoreixi una educació de qualitat com una de les majors riqueses i principal recurs d'un país. Si a més, com ocorre, s'està impedint l'accés a l'educació a una majoria de la població, per raons econòmiques i socials, s'estan incomplint els principis constitucionals de llibertat, igualtat i no discriminació i per tant contrariant un dret fonamental: el dret a l'educació.

Els sistemes educatius a Europa

En el model escolar i l'ordenació en etapes educatives existeix una gran diferencia en la Unió Europea. Primer de tot comentar que en Europa podem trobar de referència tres grans models: el de Turquia, Països Nòrdics,... que tenen una estructura simple, Alemanya i altres que tenen separació de branques (secundària selectiva) i Espanya, Itàlia,... que tenen un currículum comú (secundària comprensiva). 

Entenem per secundària selectiva el sistema educatiu que manté itineraris diferenciats per a l’alumnat, en alguns casos des dels dotze anys, i al final de cadascun d'aquests s'aconsegueixen titulacions terminals diferents. 

I per altra banda, entenem com a escola comprensiva, aquella on tots els escolars estudien amb els mateixos objectius, a les mateixes aules i amb la mateixa titulació al final de l'etapa obligatòria.

Trobem diferències en moltes altres característiques, per exemple, hi ha diferències en els anys d’escolarització obligatòria, en l’òrgan responsable de l’educació, en les qualificacions i l’avaluació, en la mitjana d’alumnes per professor, en els salaris del professorat; en el qual Espanya es troba a la zona alta, en el nombre d'hores lectives anuals per a cada etapa, en l'inici de l'edat real d'escolarització (Finlàndia o Alemanya la inicien generalment als cinc o sis anys, a Espanya als tres); en la despesa publica que es dedica per alumne, en el qual països com Dinamarca dediquen molts més recursos que països amb millors rendiments escolars, com Holanda o Finlàndia,... 

El fet de veure tant sistemes educatius i tant diferents en un mateix continent et fa pensar que és el que es fa tant bé o el que es fa tant malament perquè hi hagi tantes diferencies en les qualificacions dels estudiants dels diferents països. I penses en: per què no fer un model més estàndard per tot Europa? Per què no harmonitzar el sistema educatiu europeu? 

Aquesta pregunta l’he trobat en aquest vídeo també i en ell, un professor en l’institut d’Educació de la Universitat de Lyon, ho contesta.

Una educació diferent

El dia 11 va ser la primera classe de Pedagogia Internacional i vaig tenir molt bones sensacions. Crec que el qüestionari que vam realitzar va ser perfecte per iniciar-nos en aquesta assignatura i veure el que arribem a saber i el que no sobre la nostra educació i la d'arreu del món. 

L'educació és tant important en la vida que no falta en cap període de la història de la humanitat, però les transformacions socials, polítiques, culturals, han fet que l'educació hagi patit un certs canvis també.

Per aquest motiu vaig preguntar a la meva mare sobre el que pensa ella, de l'educació d'abans i la d'ara. El seu comentari va ser que des de la perspectiva que ja han passat uns quants anys, ella ara té 61 anys, troba que l’ensenyament de la seva època era bo. El sistema era aprendre-ho tot fil per randa, és a dir,que havies de memoritzar i això creu que era bo perquè feies exercitar el cervell (almenys ella) i creu que quant més ho feia cada vegada li costava menys que se li quedés la lliçó. Ella va fer fins el 4rt de Batxillerat d’aquells temps, és a dir, dels 10 als 14 anys més o menys. Creu que tenien, edat per edat, més cultura general que els nens d’ara. Diu que sap moltes coses que va aprendre aquella edat i que encara ho té present. Respecte a l’educació d’ara pensa que esta molt bé amb molts matisos perquè es treballa i es contemplen molts aspectes del desenvolupament del nen, més que la memorització, i això és bo, però creu que arriba un moment o una edat que s’hauria de ser més seriós. En el sentit que s’ha d’avaluar el que el nen/adolescent sap de debò, sense tenir en compte per exemple si s’ha portat bé a classe o a fet els deures cada dia.

Crec que per una part té raó, però degut als canvis respecte al sistema educatiu, actualment s'exigeix un canvi de mentalitat. No serveix transmetre als alumnes uns coneixements i que aquests l'hi aprenguin de memòria, s'ha d'ensenyar a reflexionar i valorar críticament, en definitiva que els alumnes tinguin una visió més àmplia dels temes i adquireixin una visió crítica.

Els professors han d'ensenyar als alumnes a aprendre a aprendre, que evitarà la desinformació davant els canvis que es projecten, oferint una formació contínua.

L'ensenyament a l'escola no ha de basar-se en la memòria, sinó que aquesta ha de ser significativa i comprensiva.

Per acabar, m'agradaria deixar un fragment d'un vídeo de la Mafalda a l'escola, que fa referència a la foto que tinc penjada al blog també. Que és realment important a ensenyar? I com?