El dia 11 va ser la primera classe de Pedagogia Internacional i vaig tenir molt bones sensacions. Crec que el qüestionari que vam realitzar va ser perfecte per iniciar-nos en aquesta assignatura i veure el que arribem a saber i el que no sobre la nostra educació i la d'arreu del món.
L'educació és tant important en la vida que no falta en cap període de la història de la humanitat, però les transformacions socials, polítiques, culturals, han fet que l'educació hagi patit un certs canvis també.
Per aquest motiu vaig preguntar a la meva mare sobre el que pensa ella, de l'educació d'abans i la d'ara. El seu comentari va ser que des de la perspectiva que ja han passat uns quants anys, ella ara té 61 anys, troba que l’ensenyament de la seva època era bo. El sistema era aprendre-ho tot fil per randa, és a dir,que havies de memoritzar i això creu que era bo perquè feies exercitar el cervell (almenys ella) i creu que quant més ho feia cada vegada li costava menys que se li quedés la lliçó. Ella va fer fins el 4rt de Batxillerat d’aquells temps, és a dir, dels 10 als 14 anys més o menys. Creu que tenien, edat per edat, més cultura general que els nens d’ara. Diu que sap moltes coses que va aprendre aquella edat i que encara ho té present. Respecte a l’educació d’ara pensa que esta molt bé amb molts matisos perquè es treballa i es contemplen molts aspectes del desenvolupament del nen, més que la memorització, i això és bo, però creu que arriba un moment o una edat que s’hauria de ser més seriós. En el sentit que s’ha d’avaluar el que el nen/adolescent sap de debò, sense tenir en compte per exemple si s’ha portat bé a classe o a fet els deures cada dia.
Crec que per una part té raó, però degut als canvis respecte al sistema educatiu, actualment s'exigeix un canvi de mentalitat. No serveix transmetre als alumnes uns coneixements i que aquests l'hi aprenguin de memòria, s'ha d'ensenyar a reflexionar i valorar críticament, en definitiva que els alumnes tinguin una visió més àmplia dels temes i adquireixin una visió crítica.
Els professors han d'ensenyar als alumnes a aprendre a aprendre, que evitarà la desinformació davant els canvis que es projecten, oferint una formació contínua.
L'ensenyament a l'escola no ha de basar-se en la memòria, sinó que aquesta ha de ser significativa i comprensiva.
Per acabar, m'agradaria deixar un fragment d'un vídeo de la Mafalda a l'escola, que fa referència a la foto que tinc penjada al blog també. Que és realment important a ensenyar? I com?
No hay comentarios:
Publicar un comentario