“La educación prohibida”

"La educación prohibida” és una pel·lícula documental independent d'Argentina estrenada a l'agost de l'any 2012. La mateixa documenta experiències educatives no convencionals en països d'Amèrica Llatina i Espanya, on estan representades institucions educatives amb pràctiques vinculades a les idees i pedagogies com l'Educació Popular, Waldorf, Montessori, Cossettini, Educació Llibertària, Homeschooling i altres referències dins de l'anomenada pedagogia progressista. 

L'educació prohibida és una crítica al sistema tradicional de l'escola pública i obligatòria. I el seu títol es refereix per contra a aquesta altra educació, la desitjable segons el documental, que se centra en l'alumne i no li imposa mandats externs. Segons la tesi del documental, aquesta educació està "prohibida" en el sistema tradicional d'educació. 

El documental ho qüestiona tot, des de l'obligatorietat de l'educació bàsica fins a la divisió en graus segons l'edat, passant pel concepte de disciplina, les qualificacions, els docents, els alumnes com a recipients buits a omplir. La llista de temes que aborda és llarguíssima. 

Fet que em recorda a tot el que estem parlant a classe mentre estem realitzant el nostre sistema educatiu ideal, i és que és més complicat del que semblava, perquè són molts factors a tenir en compte.

A més, aquest documental m'ha fet reflexionar en el fet, que tots diem que és necessària una “bona escola”. El problema és què entén cadascun per “bona” i per “escola”. No crec que hi hagi un sola resposta correcte però si que crec que entre tots podem arribar a una escola millor per a TOTS, sense cap tipus de discriminacions. 

Així doncs, per una banda, aquí us deixo el link del tràiler del documental, crec que només amb aquest i el que ja he explicat, us vindran moltes ganes de veure’l. 

I per aquest motiu us deixo aquí també el link per poder-lo veure sencer. 

http://www.educacionprohibida.com/

Us el recomano. 

“a todos los niños y jóvenes que quieren crecer en libertad”

Panoràmica de l'educació bàsica a l'Amèrcia Llatina i el Carib

Conferència realitzada el dia 13 de Març a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, per Gustavo de Armas, politòleg i sociòleg, especialista en Política Social a l'Oficina d'UNICEF a Uruguai. 

Respecte aquesta conferència m'agradaria destacar algunes de les dades i comentaris que en Gustavo ens va exposar i que més em van cridar l'atenció. 

En Gustavao va començar la conferència explicant la situació en la que es troben els països i dient que en els últims anys, la qualitat i l'equitat de l'educació s'han convertit en assumptes principals de l'agenda de debat públic. En aquest marc, s'estima oportú i necessari afirmar una vegada més que accedir a una educació de qualitat és un dret de tots els nens, les nenes i els adolescents, un dret pel compliment del qual els Estats han de vetllar, però a vegades no tots els Estats ho fan com voldrien o com podrien.

L'Àmerica Llatina es troba actualment amb un 83% de tasa bruta d'escolarització, i tot i que han experimentat un creixement apreciable durant aquest període, es troben a 40 anys atrassats d'Europa, tenint en compte es clar, les desigualtats que hi ha entre els continents. 

A més, comentar que ha augmentat l'accés a l'educació preprimaria,un 86% de nens en preescolar escolaritzats, fet molt positiu en aquests països davant la situació en la que es troben. 

Com va dir Gustavo, el gran desafiament actualment de l'educació a l'Àmerica Llatina i al Carib, esta en l'educació mitjana, ja que l'educació dels adolescents constitueix un nus crucial en la vida de les societats contemporànies, atès que les col·loca davant els principals interrogants pel que fa al model de país i de desenvolupament que es proposen i, en particular, sobre el tipus de sistema educatiu que desitgen construir. I és que dels nois que arriben a secundària, només un de cada dos acaba el nivell. Per aquest motiu considero molt important reflexionar sobre el sentit de l'educació mitjana, els seus objectius, el seu disseny institucional, les seves ofertes curriculars, els seus instruments d'avaluació i les seves pràctiques pedagògiques.

Per acabar, deixo aquí un vídeo en el qual es parla d'algunes de les dades comentades i d'altres que crec que són molt d'interès per entendre una miqueta més la situació en la que es troba l'Àmerica Llatina. 

http://www.youtube.com/watch?v=z5R0ZAMBYis

Per acabar, comentar que respecte els reptes de l'educació, no crec que la nostra recerca incideixi o pot inicidir en la línia que es plantegen aquests. La nostra recerca es centra en l'educació universitaria i molt concretament en l'àmbit de la llengua anglesa, la nostre qüestió és si realment es dóna el suficient nivell d'anglés com per poder marxar d'Espanya i poder exercir com a pedagogues. D'aquesta manera, considero que aquesta recerca no es veu repercutida en cap moment pels reptes que s'han plantejat.

Els resultats són preocupants!

El balanç en termes de resultats és francament inquietant: 

• Fracàs escolar: Hi ha un 26% de joves que ni tan sols arriba a concloure l'escolarització obligatòria i aconseguir la titulació bàsica. 

• Abandó escolar primerenc: Un 28.4% dels joves que obté el títol de Secundària no prossegueix estudis. La mitjana europea és la meitat (14.4). 

• Resultats TREPITJA 2009: Lloc 26 dels 34 estats membres de l'OCDE. Només supera a països com Eslovàquia, Turquia, Xile o Mèxic .

• Excel·lència: Només el 3% dels alumnes espanyols obté resultats excel·lents a PISA, enfront del 8% de mitjana de l'OCDE. 

• Taxes de repetició: El 36% dels alumnes espanyols de 15 anys que es van presentar a PISA 2009 eren repetidors enfront del 5% de Finlàndia. 

• Els alumnes espanyols de Secundària tenen més hores lectives que la resta dels seus companys europeus, però menys hores de Llengua i Matemàtiques. Un 25% menys d'hores de classe de Matemàtiques que a Alemanya i un 29% menys que a França. En Llengua, tenen un 23% menys d'hores de classe que a França.

Bona part d'aquestes dades expliquen una de les seves més dramàtiques conseqüències: el 48.56% de desocupació juvenil, enfront del 22.3% de mitjana de la UE-27 o al 8.1 d'Alemanya (dades Eurostat per a menors de 25 anys). 

Davant d’una situació com la que ens trobem actualment és ben clar que alguna cosa s’ha de fer, que algun canvi s’ha de produir en el nostre sistema educatiu per fer front a totes aquestes dades que acabo d’exposar, però no crec que la reforma que es vol aplicar sigui realment la solució.

Amb tot això, us deixo aquí una noticia molt interessant sobre que és el que falla en l’actual sistema educatiu espanyol. A més, exposa part dels nous canvis que es volen dur a terme amb la nova llei educativa, fent referència als centres, als alumnes, als mestres, a la finançament i la família. 

http://www.20minutos.es/noticia/1594668/0/sistemaeducativo/reforma/fallos/

Stop Llei Wert

La LOMCE en comptes de contemplar l'educació com un dret universal, tal com es consagra en la Constitució, la contempla com un bé que és proveït pel mercat, no per les administracions públiques. Aquest canvi de paradigma representa una reculada en diverses dècades en el dret a l'educació. Un bé no és un dret. Un dret ho tenen amb caràcter subjectiu tots els ciutadans d'un país per la seva condició de ciutadans. Però un bé només és accessible a qui pot comprar-ho al mercat. Discrepo radicalment d'aquest concepte de l'educació que subjeu en la LOMCE.

Es tracta d'una llei elaborada només a partir de postulats ideològics. Una llei de partit, en definitiva, que ha ignorat qualsevol diagnòstic dels problemes educatius actuals, cosa que crec que faria allunyar-nos de la mitjana europea, tenint em compte ja les elevades taxes d'abandó escolar primerenc que dupliquen a les de la mitja de la Unió Europea i unes taxes baixes d'alumnat que accedeix a l'Educació secundària postobligatoria així com als ensenyaments professionals.