La LOMCE en comptes de contemplar l'educació com un dret universal, tal com es consagra en la Constitució, la contempla com un bé que és proveït pel mercat, no per les administracions públiques. Aquest canvi de paradigma representa una reculada en diverses dècades en el dret a l'educació. Un bé no és un dret. Un dret ho tenen amb caràcter subjectiu tots els ciutadans d'un país per la seva condició de ciutadans. Però un bé només és accessible a qui pot comprar-ho al mercat. Discrepo radicalment d'aquest concepte de l'educació que subjeu en la LOMCE.
Es tracta d'una llei elaborada només a partir de postulats ideològics. Una llei de partit, en definitiva, que ha ignorat qualsevol diagnòstic dels problemes educatius actuals, cosa que crec que faria allunyar-nos de la mitjana europea, tenint em compte ja les elevades taxes d'abandó escolar primerenc que dupliquen a les de la mitja de la Unió Europea i unes taxes baixes d'alumnat que accedeix a l'Educació secundària postobligatoria així com als ensenyaments professionals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario