Enjoy English!

L’objectiu de la nostra recerca d’investigació parteix de que els estudiants que pertanyen a les facultats de les Ciències de l’Educació, surten amb un baix nivell d'anglès un cop finalitzats els seus estudis universitaris i no poden exercir la seva professió en altres països de la Unió Europea, com planteja el Pla Bolonya.

Amb la nostra recerca volíem destacar la importància que té la llengua anglesa en el nostre dia a dia i pel nostre futur, tant professional com personal.

Vaga general d'educació

El govern espanyol no preveu aprovar 

aquest divendres la llei Wert

Fonts de la Moncloa informen que el retard es produeix perquè queden serrells de la memòria econòmica per polir. 

La suspensió arriba després d'una jornada de vaga i manifestacions en què milers de persones van protestar contra les retallades i la modificació legislativa.

El govern espanyol no preveu aprovar aquest divendres la reforma educativa, coneguda com la llei Wert, que estava previst aplicar el 2014. Segons fonts de la Moncloa, el Consell de Ministres no tindrà avui sobre la taula l'avantprojecte de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMQE) perquè queden serrells de la memòria econòmica per polir i perquè cal trobar una fórmula per garantir als pares d'alumnes que demanen l'ensenyament en castellà la manera de poder-los-la oferir. 

Aquest canvi de plans arriba després de les massives manifestacions que ahir van treure una bona part de la comunitat educativa al carrer, per protestar per aquesta reforma i les retallades en educació.

Una marea groga va recórrer el centre de Barcelona

 ahir al migdia Foto: ORIOL DURAN.

Noticia: 

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/644439-el-govern-espanyol-ajorna-laprovacio-de-la-llei-deducacio.html

Pel que fa a les manifestacions, com en totes elles, sempre hi ha una guerra de xifres. Els sindicats estimen que set de cada deu professors van fer vaga. El Sindicat d'Estudiants xifra en el 90% el suport de la protesta. El Ministeri d'Educació redueix el seguiment a menys d'un 20%. 

Sigui quina sigui la xifra de debó i exacte, vam ser molta gent que vam sortir ahir al carrer per prostestar d'una cosa que no ens agrada i que crec que tenim molta raó i realment un pes molt important en la decisió d'aquesta, tot i que no ens el valorin com seria degut.

Considero que és una llei mercantilista, segregadora i antidemocràtica, tant en el seu plantejament com en el seu funcionament dins dels centres educatius.

A més la protesta d'ahir era en contra també de la massificació a les aules, contra les taxes de FP i universitàries, contra la retallada de plantilles, contra la privatització de l'educació pública, contra el desmantellament dels centres rurals,... i un sense fi d'aspectes relacionats amb l'educació que amb aquesta llei es vol implantar i que no estem d'acord.

Mobilitat en la universitat

Desprès de la xerrada d'ahir sobre l'Erasmus i la mobilitat en la universitat em va cridar molt l'atenció i em va entrar una gran curiositat.

Crec que va ser molt positiu i molt encertat que vingués una noia a fer-nos una xerrada d'aquest estil perquè crec que la mobilitat estudiantil és un aspecte molt important i mai ens han informat bé de tot aquest tema. A més la noia va ser molt oberta, molt propera, molt sincera i això va fer que la xerrada fos més senzilla, entenedora i profitosa.

Des del meu punt de vista, la mobilitat estudiantil és la instància en què alumnes de diferents parts del món viatgen per estudiar en altres universitats, estenent així la seva experiència acadèmica i relacions interpersonals a un àmbit internacional. 

La capacitat de desenvolupar-se professionalment en un espai diferent al d'origen, podent alhora comunicar-se i treballar amb col·laboració amb professionals de diferents parts del món, és fonamental per a futurs professionals sigui l'àmbit que sigui. L'experiència d'un medi ambient laboral o d'estudis diferent al d'origen és un exercici que enforteix i enriqueix als i les alumnes tant en termes acadèmics com en termes socials. 

Conviure amb professionals d'altres països, proveeix al o la alumne/a accés a diferents xarxes internacionals. En molts casos, l'experiència de mobilitat posarà a prova no només la teva capacitat de traspassar barreres culturals, sinó que a més possibilitarà la capacitat de comunicació amb els diferents estudiants. Evidentment, aquells que aconsegueixin dirigir-se a països on es parli un idioma diferent al matern, tindran per benefici l'enfortiment d'una segona o tercera llengua.

Crec que és molt important fer un erasmus o alguna cosa semblant, perquè crec que tot són aspectes positius els que en podem treure. Estudiar un segona o tercera llengua amb una experiència com aquesta ha de ser més que genial. Et trobes davant d'una realitat diferent a la teva i t'hi has d'enfrontar com sigui. Has de ser forta i valenta i no tenir por. A través dels errors també s'aprèn.

Educar!

Fa uns dies vaig fer un comentari sobre la conferència de la LOMQE i en aquest vaig destacar l’importància d’educar i no tant d’ensenyar o instruir. 

Els nens han d'aprendre a diferenciar el que és bo o el que és dolent i els seus pares i mestres ajudar-los a desenvolupar una consciència moral. 

Educar els nens perquè aprenguin a donar valor a algunes conductes i comportaments els ajudarà a conviure de millor manera i a sentir-se bé en l'ambient en què es trobin. 

Pel que fa als coneixements, actualment els nens els tenen a l'abast totalment, el que vulguin i necessitin, des d'on vulguin, quan vulguin... per això és tant important, no només ensenyar coneixements i més coneixements, sinó que l'educació va molt més enllà. Els hem d'educar, els hem d'acompanyar i ajudar en aquest procés d'ensenyament- aprenentatge.

Valors com l'amistat, la comprensió, la tolerància, la paciència, la solidaritat i el respecte, són essencials per a un sa desenvolupament dels nens. 

Tot això he volgut relacionar també amb el que seria l'educació emocional, el fet de que els nens siguin feliços,  que siguin bones persones, que estiguin bé amb ells mateixos i tots els demés.

Amb tot això que fa dies que vaig veure aquest vídeo i crec que és molt encertat i molt important tot el que es presenta i es diu. Destaca l’importància de l’educació de les emocions. 

Aquí us deixo el link, és realment molt interessant:

Jornades Pedagogia

Dimecres vaig anar a la conferència que es feia sobre la LOMQE, en la qual en el nostre professor de Pedagogia Internacional, l’Enric Prats, n'era un participant. 

La veritat que ha sigut una conferència molt interessant. S'ha parlat de tota la llei, des de diferents punts de vista i s'ha donat la oportunitat a la gent del públic ha parlar i això encara ho ha fet més enriquidor. Tots els que érem allà, som estudiants dins el món de l'educació i crec que és molt essencial estar actualitzats amb tot el que ens afecta. 

Voldria destacar una idea que es va comentar, sobre l’ importància no tant d'ensenyar i d’instruir, sinó que hauria de recaure més pes en el fet d'EDUCAR! Els coneixements no ens formaran com a persones, però els valors si. Davant de tot som persones que em de saber conviure, respectar, estimar, cuidar,... tot el que ens volta. 

Per altra banda, desprès de tot el que vaig arribar a escoltar ahir, de tot el que he escoltat per la televisió, he llegit als diaris, he parlat amb companys,... no entenc com una cosa que tothom veu tant clara que és el fet que l’únic que comporta aquesta llei és un endarreriment en l’educació, ja que és una llei segregadora que suposa una carrera d’obstacles preparada per condemnar als fills i filles de les famílies treballadores, una llei contra els drets laborals des professors, no és possible que aquells, responsables de tal llei. No vegin que no van pel bon camí, no vegin de manera tan clara com pot veure una estudiant de pedagogia que tot el que presenten esta totalment fora de lloc. 

Coses com a aquestes, situacions com aquestes, et demostren una vegada més lo manipulats que arribem a estar, de lo poc que som valorats, de que al poble no se’l escolta i que en aquesta vida tot és mou per diners, interessos i política. I realment és una GRAN pena. 

L’educació és el motor de la societat, i aquesta s’ha de cuidar, si aquest motor no funciona bé, les coses no aniran bé perquè els nens aniran creixent però no estaran preparats per la societat que avança. Hi ha una necessitat de canvis permanents tenint en compte sempre els canvis socials, econòmics, polítics,.. de la societat i crec que l’educació s’ha adequar una mica a aquests canvis. 

Finalment i per acabar voldria dir que amb tot el que vaig escoltar ahir i per tot el que es va parlar i comentar, em quedo amb preguntes amb difícil resposta com: Cal una reforma educativa? Quina educació és la que volem? Quin és el canvi metodològic que s’ha de fer? COM s’ha de fer aquest? És important canviar la formació del professorat?,... 

Des del meu punt de vista, crec que si que és necessari una reforma, perquè tot i que en Franscisco Ibernon va dir que no hi havia tant de fracàs escolar com es deia, si que crec que el sistema té mancances. Però el que s’ha de fer són petits canvis en els aspectes que siguin necessaris i que tinguin un sentit, però no crear una nova llei cada quatre anys quan hi hagi canvi de govern, com estan fent actualment.

"Intervenciones dirigidas a la prevención del fracaso y abandono escolar: un estudio de revisión"

La setmana passada a classe, vam realitzar un seminari de textos. 

Personalment m'agradaria comentar el que em va tocar a mi concretament perquè crec que el fracàs i l'abandó escolar és un tema molt interessant i del qual cada dia se'n parla més degut a les altes taxes d'aquests.

En aquest estudi primer de tot es fa una breu contextualització d'aquests termes, els seus diferents significats, ja que es poden entendre de més d'una manera, les diferents causes, les polítiques preventives, ... I amb tot això, es van revisar alguns programes d'intervenció tant a nivell internacional com nacional relacionats amb la prevenció del fracàs i/o abandó escolar  en l'Educació Secundària Obligatòria (ESO). Per això, van realitzar una cerca en las bases de dades de ProQuest, ISOC, Redalyc i Dialnet sobre intervencions realitzades des de l'any 2000 al 2010 amb aquest objectiu. En la majoria d'aquests programes, són alumnes amb una edat compresa entre els 13 i 16 anys.

En la majoria d'aquests programes, els resultats són favorables després de la seva finalització, incrementant la taxa d'assistència a classe, reducció de conductes disruptives, increment en el número d'assignatures aprovades  i implicació de la família i la comunitat.

Desprès de la presentació dels diferents programes es fa una breu discussió sobre els resultats obtinguts i una conclusió de tot l'article i de tota la seva temàtica en general.

Tot i que la taxa d'abandó escolar a Espanya ha  baixat 1,6 punts en 2012, frega el 25% i dobla la mitjana europea. I considero que davant d'aquestes dades és realment important actuar.  Aquestes dades reflecteixen la necessitat de crear intervencions i d'establir mesures per millorar el rendiment i la prevenció del absentisme i l'abandó escolar del sistema educatiu d'avui dia.

Pel que fa aquestes dades destacar també la diferència que hi ha entre nois i noies, ja que en els nois, la taxa d'abandó escolar supera en 10 punts al de les noies. I pel que fa a la taxa de graduats en l'ESO no arriba al 75% en general i en els nois no arriba al 69% més concretament.

Per poder solucionar aquest problema crec que és imprescindible fer una detecció de necessitats i buscar el perquè d'aquests dades tant altes. Important detectar la situació en la que es troben cada alumne i elaborar projectes d'intervenció educativa com els programes que se'ns han presentat en aquest article.

“La educación prohibida”

"La educación prohibida” és una pel·lícula documental independent d'Argentina estrenada a l'agost de l'any 2012. La mateixa documenta experiències educatives no convencionals en països d'Amèrica Llatina i Espanya, on estan representades institucions educatives amb pràctiques vinculades a les idees i pedagogies com l'Educació Popular, Waldorf, Montessori, Cossettini, Educació Llibertària, Homeschooling i altres referències dins de l'anomenada pedagogia progressista. 

L'educació prohibida és una crítica al sistema tradicional de l'escola pública i obligatòria. I el seu títol es refereix per contra a aquesta altra educació, la desitjable segons el documental, que se centra en l'alumne i no li imposa mandats externs. Segons la tesi del documental, aquesta educació està "prohibida" en el sistema tradicional d'educació. 

El documental ho qüestiona tot, des de l'obligatorietat de l'educació bàsica fins a la divisió en graus segons l'edat, passant pel concepte de disciplina, les qualificacions, els docents, els alumnes com a recipients buits a omplir. La llista de temes que aborda és llarguíssima. 

Fet que em recorda a tot el que estem parlant a classe mentre estem realitzant el nostre sistema educatiu ideal, i és que és més complicat del que semblava, perquè són molts factors a tenir en compte.

A més, aquest documental m'ha fet reflexionar en el fet, que tots diem que és necessària una “bona escola”. El problema és què entén cadascun per “bona” i per “escola”. No crec que hi hagi un sola resposta correcte però si que crec que entre tots podem arribar a una escola millor per a TOTS, sense cap tipus de discriminacions. 

Així doncs, per una banda, aquí us deixo el link del tràiler del documental, crec que només amb aquest i el que ja he explicat, us vindran moltes ganes de veure’l. 

I per aquest motiu us deixo aquí també el link per poder-lo veure sencer. 

http://www.educacionprohibida.com/

Us el recomano. 

“a todos los niños y jóvenes que quieren crecer en libertad”

Panoràmica de l'educació bàsica a l'Amèrcia Llatina i el Carib

Conferència realitzada el dia 13 de Març a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, per Gustavo de Armas, politòleg i sociòleg, especialista en Política Social a l'Oficina d'UNICEF a Uruguai. 

Respecte aquesta conferència m'agradaria destacar algunes de les dades i comentaris que en Gustavo ens va exposar i que més em van cridar l'atenció. 

En Gustavao va començar la conferència explicant la situació en la que es troben els països i dient que en els últims anys, la qualitat i l'equitat de l'educació s'han convertit en assumptes principals de l'agenda de debat públic. En aquest marc, s'estima oportú i necessari afirmar una vegada més que accedir a una educació de qualitat és un dret de tots els nens, les nenes i els adolescents, un dret pel compliment del qual els Estats han de vetllar, però a vegades no tots els Estats ho fan com voldrien o com podrien.

L'Àmerica Llatina es troba actualment amb un 83% de tasa bruta d'escolarització, i tot i que han experimentat un creixement apreciable durant aquest període, es troben a 40 anys atrassats d'Europa, tenint en compte es clar, les desigualtats que hi ha entre els continents. 

A més, comentar que ha augmentat l'accés a l'educació preprimaria,un 86% de nens en preescolar escolaritzats, fet molt positiu en aquests països davant la situació en la que es troben. 

Com va dir Gustavo, el gran desafiament actualment de l'educació a l'Àmerica Llatina i al Carib, esta en l'educació mitjana, ja que l'educació dels adolescents constitueix un nus crucial en la vida de les societats contemporànies, atès que les col·loca davant els principals interrogants pel que fa al model de país i de desenvolupament que es proposen i, en particular, sobre el tipus de sistema educatiu que desitgen construir. I és que dels nois que arriben a secundària, només un de cada dos acaba el nivell. Per aquest motiu considero molt important reflexionar sobre el sentit de l'educació mitjana, els seus objectius, el seu disseny institucional, les seves ofertes curriculars, els seus instruments d'avaluació i les seves pràctiques pedagògiques.

Per acabar, deixo aquí un vídeo en el qual es parla d'algunes de les dades comentades i d'altres que crec que són molt d'interès per entendre una miqueta més la situació en la que es troba l'Àmerica Llatina. 

http://www.youtube.com/watch?v=z5R0ZAMBYis

Per acabar, comentar que respecte els reptes de l'educació, no crec que la nostra recerca incideixi o pot inicidir en la línia que es plantegen aquests. La nostra recerca es centra en l'educació universitaria i molt concretament en l'àmbit de la llengua anglesa, la nostre qüestió és si realment es dóna el suficient nivell d'anglés com per poder marxar d'Espanya i poder exercir com a pedagogues. D'aquesta manera, considero que aquesta recerca no es veu repercutida en cap moment pels reptes que s'han plantejat.

Els resultats són preocupants!

El balanç en termes de resultats és francament inquietant: 

• Fracàs escolar: Hi ha un 26% de joves que ni tan sols arriba a concloure l'escolarització obligatòria i aconseguir la titulació bàsica. 

• Abandó escolar primerenc: Un 28.4% dels joves que obté el títol de Secundària no prossegueix estudis. La mitjana europea és la meitat (14.4). 

• Resultats TREPITJA 2009: Lloc 26 dels 34 estats membres de l'OCDE. Només supera a països com Eslovàquia, Turquia, Xile o Mèxic .

• Excel·lència: Només el 3% dels alumnes espanyols obté resultats excel·lents a PISA, enfront del 8% de mitjana de l'OCDE. 

• Taxes de repetició: El 36% dels alumnes espanyols de 15 anys que es van presentar a PISA 2009 eren repetidors enfront del 5% de Finlàndia. 

• Els alumnes espanyols de Secundària tenen més hores lectives que la resta dels seus companys europeus, però menys hores de Llengua i Matemàtiques. Un 25% menys d'hores de classe de Matemàtiques que a Alemanya i un 29% menys que a França. En Llengua, tenen un 23% menys d'hores de classe que a França.

Bona part d'aquestes dades expliquen una de les seves més dramàtiques conseqüències: el 48.56% de desocupació juvenil, enfront del 22.3% de mitjana de la UE-27 o al 8.1 d'Alemanya (dades Eurostat per a menors de 25 anys). 

Davant d’una situació com la que ens trobem actualment és ben clar que alguna cosa s’ha de fer, que algun canvi s’ha de produir en el nostre sistema educatiu per fer front a totes aquestes dades que acabo d’exposar, però no crec que la reforma que es vol aplicar sigui realment la solució.

Amb tot això, us deixo aquí una noticia molt interessant sobre que és el que falla en l’actual sistema educatiu espanyol. A més, exposa part dels nous canvis que es volen dur a terme amb la nova llei educativa, fent referència als centres, als alumnes, als mestres, a la finançament i la família. 

http://www.20minutos.es/noticia/1594668/0/sistemaeducativo/reforma/fallos/

Stop Llei Wert

La LOMCE en comptes de contemplar l'educació com un dret universal, tal com es consagra en la Constitució, la contempla com un bé que és proveït pel mercat, no per les administracions públiques. Aquest canvi de paradigma representa una reculada en diverses dècades en el dret a l'educació. Un bé no és un dret. Un dret ho tenen amb caràcter subjectiu tots els ciutadans d'un país per la seva condició de ciutadans. Però un bé només és accessible a qui pot comprar-ho al mercat. Discrepo radicalment d'aquest concepte de l'educació que subjeu en la LOMCE.

Es tracta d'una llei elaborada només a partir de postulats ideològics. Una llei de partit, en definitiva, que ha ignorat qualsevol diagnòstic dels problemes educatius actuals, cosa que crec que faria allunyar-nos de la mitjana europea, tenint em compte ja les elevades taxes d'abandó escolar primerenc que dupliquen a les de la mitja de la Unió Europea i unes taxes baixes d'alumnat que accedeix a l'Educació secundària postobligatoria així com als ensenyaments professionals. 

L'educació en temps de crisi

En la majoria dels països, la inversió en educació s'ha mantingut pràcticament sense canvis durant l'última dècada, fins a 2008, just abans de la crisi econòmica. En resposta a la crisi, alguns governs han adoptat mesures específiques per garantir que els acords de finançament existents no es modifiquessin amb la finalitat d'assegurar el funcionament del sistema i de salvaguardar les reformes implementades durant l'última dècada. L'educació infantil no obligatòria s'ofereix cada vegada més de forma gratuïta, la qual cosa evidentment facilita l'accés de tots els nens a ella, especialment d'aquells que procedeixen de famílies amb ingressos baixos. D'altra banda, els països també solen ajustar les taxes que es paguen per l'educació infantil no obligatòria als ingressos i altres característiques familiars. Totes aquestes mesures poden explicar l'augment de matrícula en aquest nivell. Mentre que la despesa pública total en educació es va mantenir estable en la UE-27 entre 2001 i 2008, es pot assenyalar com a tendència positiva que la inversió total anual per alumne va augmentar. Durant l'última dècada, el nombre de països que introduïa taxes de diferent tipus per als estudiants d'educació terciària ha anat en augment. Al mateix temps, l'oferta de recolzament econòmic per un determinat tipus d’estudiant esmitigó els efectes dels règims generals de despeses administratives i/o de matrícula. Les *becasy préstecs per a l'alumnat de nivell terciari són un element fonamental de la despesa pública en educació i representen més del 16,7% del mateix. 

FONT:  Eurydice

Des del meu punt de vista, en temps de crisi cal ser austers i sempre eficaços i eficients. Caldrà retallar en partides de despeses accessòries,  però no tot, ni sempre, ha de plantejar-se des de l'econòmic. No pot retallar-se en qüestions fonamentals i vitals per al futur d'un país, sinó tot el contrari. No es pot retallar en educació, sanitat o en prestacions socials, pilars del benestar. Cal invertir en educació, en un sistema educatiu públic, que afavoreixi una educació de qualitat com una de les majors riqueses i principal recurs d'un país. Si a més, com ocorre, s'està impedint l'accés a l'educació a una majoria de la població, per raons econòmiques i socials, s'estan incomplint els principis constitucionals de llibertat, igualtat i no discriminació i per tant contrariant un dret fonamental: el dret a l'educació.

Els sistemes educatius a Europa

En el model escolar i l'ordenació en etapes educatives existeix una gran diferencia en la Unió Europea. Primer de tot comentar que en Europa podem trobar de referència tres grans models: el de Turquia, Països Nòrdics,... que tenen una estructura simple, Alemanya i altres que tenen separació de branques (secundària selectiva) i Espanya, Itàlia,... que tenen un currículum comú (secundària comprensiva). 

Entenem per secundària selectiva el sistema educatiu que manté itineraris diferenciats per a l’alumnat, en alguns casos des dels dotze anys, i al final de cadascun d'aquests s'aconsegueixen titulacions terminals diferents. 

I per altra banda, entenem com a escola comprensiva, aquella on tots els escolars estudien amb els mateixos objectius, a les mateixes aules i amb la mateixa titulació al final de l'etapa obligatòria.

Trobem diferències en moltes altres característiques, per exemple, hi ha diferències en els anys d’escolarització obligatòria, en l’òrgan responsable de l’educació, en les qualificacions i l’avaluació, en la mitjana d’alumnes per professor, en els salaris del professorat; en el qual Espanya es troba a la zona alta, en el nombre d'hores lectives anuals per a cada etapa, en l'inici de l'edat real d'escolarització (Finlàndia o Alemanya la inicien generalment als cinc o sis anys, a Espanya als tres); en la despesa publica que es dedica per alumne, en el qual països com Dinamarca dediquen molts més recursos que països amb millors rendiments escolars, com Holanda o Finlàndia,... 

El fet de veure tant sistemes educatius i tant diferents en un mateix continent et fa pensar que és el que es fa tant bé o el que es fa tant malament perquè hi hagi tantes diferencies en les qualificacions dels estudiants dels diferents països. I penses en: per què no fer un model més estàndard per tot Europa? Per què no harmonitzar el sistema educatiu europeu? 

Aquesta pregunta l’he trobat en aquest vídeo també i en ell, un professor en l’institut d’Educació de la Universitat de Lyon, ho contesta.

Una educació diferent

El dia 11 va ser la primera classe de Pedagogia Internacional i vaig tenir molt bones sensacions. Crec que el qüestionari que vam realitzar va ser perfecte per iniciar-nos en aquesta assignatura i veure el que arribem a saber i el que no sobre la nostra educació i la d'arreu del món. 

L'educació és tant important en la vida que no falta en cap període de la història de la humanitat, però les transformacions socials, polítiques, culturals, han fet que l'educació hagi patit un certs canvis també.

Per aquest motiu vaig preguntar a la meva mare sobre el que pensa ella, de l'educació d'abans i la d'ara. El seu comentari va ser que des de la perspectiva que ja han passat uns quants anys, ella ara té 61 anys, troba que l’ensenyament de la seva època era bo. El sistema era aprendre-ho tot fil per randa, és a dir,que havies de memoritzar i això creu que era bo perquè feies exercitar el cervell (almenys ella) i creu que quant més ho feia cada vegada li costava menys que se li quedés la lliçó. Ella va fer fins el 4rt de Batxillerat d’aquells temps, és a dir, dels 10 als 14 anys més o menys. Creu que tenien, edat per edat, més cultura general que els nens d’ara. Diu que sap moltes coses que va aprendre aquella edat i que encara ho té present. Respecte a l’educació d’ara pensa que esta molt bé amb molts matisos perquè es treballa i es contemplen molts aspectes del desenvolupament del nen, més que la memorització, i això és bo, però creu que arriba un moment o una edat que s’hauria de ser més seriós. En el sentit que s’ha d’avaluar el que el nen/adolescent sap de debò, sense tenir en compte per exemple si s’ha portat bé a classe o a fet els deures cada dia.

Crec que per una part té raó, però degut als canvis respecte al sistema educatiu, actualment s'exigeix un canvi de mentalitat. No serveix transmetre als alumnes uns coneixements i que aquests l'hi aprenguin de memòria, s'ha d'ensenyar a reflexionar i valorar críticament, en definitiva que els alumnes tinguin una visió més àmplia dels temes i adquireixin una visió crítica.

Els professors han d'ensenyar als alumnes a aprendre a aprendre, que evitarà la desinformació davant els canvis que es projecten, oferint una formació contínua.

L'ensenyament a l'escola no ha de basar-se en la memòria, sinó que aquesta ha de ser significativa i comprensiva.

Per acabar, m'agradaria deixar un fragment d'un vídeo de la Mafalda a l'escola, que fa referència a la foto que tinc penjada al blog també. Que és realment important a ensenyar? I com?